Sobre mi
El meu camí va començar molt abans de conèixer els Registres
Durant la meva infantesa i adolescència vaig haver de conviure molt de prop amb experiències que em van fer mirar la vida des de molt aviat: la mort d’éssers estimats, la separació dels meus pares i altres vivències personals que formen part de la meva història.
Vaig conèixer de prop el dolor, la pèrdua, l’abandonament i la sensació de no entendre per què algunes coses havien de passar.
Hi havia moments en què em sentia molt sola.
Però també hi havia una altra part de mi que buscava entendre.
Passava moltes hores sola, reflexionant i escrivint. Posava paraules als meus pensaments i, de vegades, apareixien dins meu idees o comprensions que rebia amb una estranya sensació de certesa, com si alguna cosa que ja sabia en el fons trobés la manera d’arribar fins a mi.
Aquells moments em donaven pau.
Amb el temps, però, quan el dolor va arribar a ser massa gran, també vaig buscar fora allò que no sabia trobar dins meu. La diversió, els amics, les parelles, sortir, ocupar-me… maneres de distreure’m i allunyar-me d’una realitat que durant un temps se’m feia massa difícil.
La vida, però, va anar posant les coses al seu lloc.
La família va tornar a ocupar un lloc important. Les amistats es van tornar més tranquil·les. I, a poc a poc, vaig anar trobant eines i persones que em convidaven a reflexionar, a créixer i, sobretot, a tornar a mirar cap endins.
I llavors va arribar la maternitat
La maternitat va sacsejar la meva vida d’una manera nova.
Em sentia profundament feliç, però les meves prioritats van canviar i, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a deixar-me en segon pla.
Les emocions em desbordaven. Hi havia dies en què tot em sobrepassava i el meu cos començava a donar-me senyals que necessitava parar.
Fins que un dia vaig haver de fer-ho.
I va ser precisament en aquell moment quan vaig començar a formar-me en la lectura dels Registres Akàshics.
Però més que trobar una tècnica nova, vaig sentir que estava recuperant alguna cosa que ja coneixia: la capacitat d’escoltar aquella veu interior que durant tants anys havia estat allà, però que havia anat deixant en segon terme.
Una manera de tornar a escoltar-me, de fer-me preguntes, de mirar la meva vida des d’una altra perspectiva i de reprendre un procés de creixement interior que, en realitat, mai no havia deixat de formar part de mi.
D’aquí neix la meva manera d’acompanyar
Avui no entenc l’acompanyament com donar respostes a una altra persona.
L’entenc com crear un espai on poder aturar-se, sentir, escoltar i mirar allò que està passant amb més profunditat.
Al llarg del meu propi camí he anat incorporant diferents mirades i eines. Avui treballo principalment amb Registres Akàshics, mirada sistèmica i pràctiques energètiques, però les eines no són el centre.
Jo puc escoltar, percebre, mostrar i acompanyar.
Però ets tu qui decideix què vols mirar, què reconeixes, què vols acceptar i què vols treballar.
Perquè he après que tornar a tu no significa tenir totes les respostes.
De vegades significa simplement tornar a escoltar-te.
Camí a l’Origen
Per a mi, tornar a l’origen no significa tornar enrere.
Significa tornar a aquell lloc interior des d’on podem escoltar-nos amb més veritat, reconèixer el que és nostre i prendre les nostres decisions amb més consciència.